Després d'un any i mig, el BLOC dels Júniors del Carme compleix 100 articles desde el dia de la seua primera publicació.
Per açò, hui volem compartir amb tots vosaltres, una reflexió en forma de video, prova de com enfrontar els problemes de la vida.
"Un fill especial no ha de significar angoixa, culpa, frustració, tristesa, fracàs desanim, rebuig i negació. Per contra, hauria de significar amor, desafiament, orgull, integració i felicitat".
És la història d'un pare australià que tots els anys participava en l'Ironman. El seu somni era fer-lo al costat del seu fill, però per desgràcia, aquest va nàixer amb paràlisis cerebral.
Tot i açò, va decidir entrenar durant anys fins que, quan va complir els 60 anys, va decidir inscriures amb el seu fill.
Aquest esport és una prova per a gent guanyadora, és molt difícil d'acabar-la. Per fer una idea, consta de 3 parts i comença des de la matinada:
1) Nadar en el mar o en un llac 4 km amb el fred del matí.
2) Eixir de l'aigua i pedalejar 180 km amb pujades i baixades complicades.
3) Retirar la bicicleta i córrer una marató de 42'5 km.
Els campions del món ho fan en 8 hores 15 minuts aproximadament.
L'Australià - de la història - ho va acabar en quasi 17 hores, on les autopistes, circuits, etc. són tancats per a la realització de la prova, però en aquest cas, al veure qui l'estava executant, la van deixar tancada fins que l'acabaren per complet, al grau que es va fer de nit!
El més bonic i sorprenent d'aquesta persona - i les quals fan aquest tipus d'esdeveniments - és que són persones més fortes mental que físicament.
Malgrat que semblava impossible, la motivació i l'esforç van superar tota barrera per complir el seu somni. Un gran exemple de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario