Per Emili Chaqués
“1, 2, 3, 4, 5... i així fins a 25” d’aquesta manera inicià el seu discurs Xavier Massó, cap de centre dels Júniors del Carme per commemorar el 25é aniversari d’aquest moviment diocesà.
Pocs minuts després de les 12 del dissabte sonaren les campanetes que donen el tret de començament a l’eucaristia, i tot seguit, tota la parròquia, guiats per l’energia musical que desprenia el cor, cantà Panyoletes i crismons, la cançó commemorativa dels 25 anys del moviment juvenil.
L’església, vestida de gala, estigué plena de gom a gom i a la cita no hi faltaren ni l’alcalde de Sueca, Joan Baldoví, ni com no, júniors de totes les generacions que han passat per la parròquia al llarg del temps.
La missa fou concelebrada per Don Paco, Quique Alacreu, Antonio Vargas “Don Antonio” i Toni Miralles. Fran Martínez, júnior del Carme de soca-rel i, ves per on, consiliari diocesà, fou l’encarregat de presidir-la.
Com en els grans esdeveniments, la festa no estigué exempta de discursos. Sílvia Mollà fou la primera en parlar i demanà als presents que no vessaren cap llàgrima abans d’hora, ja que en un dia com aquell, on es barregen records i anècdotes, era fàcil emocionar-se.
Una vegada es llegí l’Evangeli, Fran canvià el sermó habitual per un parlament farcit d’emotivitat. En aquest, va reiterar l’estima que té pel moviment, i sobretot, com li canvià la vida fa 21 anys. Tingué paraules d’agraïment per a tots, i confessà que mai podrà fer prou per tornar als júniors tot allò que li han donat. A més a més, destacà la funció social que tenen els Júniors del Carme a Sueca i com han ajudat a formar, integrar i emparar tot tipus d’infants i joves al llarg de la seua història.
Tot mostrant la germanor que existeix entre les diferents associacions de júniors de la ciutat, a l’homilia també hi assistiren Sari i Emilio Roda, caps de centre de la Mila i de Sant Pere respectivament, els quals tingueren paraules de reconeixement per al Carme i obsequiaren Xavier Massó amb un regal commemoratiu.
Al seu torn, Carlos Chova president dels Júniors del País Valencià, se sumà als parlaments i es congratulà que l’himne del 25é aniversari de tots els júniors valencians hagués eixit de la parròquia del Carme.
Xavier Massó, amb jaqueta i corbata, fou el que més aplaudiments arrancà de tots els que hi intervingueren. En el seu discurs no faltà ni originalitat ni motius per fer riure. Agraí la feina feta als seus predecessors, a la junta de pares i mares, a Gargamel, tal i com anomenà a Don Paco, i recordà a aquells que ja no hi estaven.
La missa tingué altres moments inoblidables, entre ells, el moment de l’ofertori, on diferents pares i mares formaren un gran crismó a l’altar que, un cop confeccionat, s’elevà al bell mig de l’església. No debades cal fer ressò de l’espectacular popurri musical que cantà el cor durant la comunió. Fet a partir de les cançons que han participat durant tots aquestos anys al Festival Júnior de la Cançó, animà de bon grat l’eucaristia com mai abans s’havia fet.
Per acabar la diada, tothom cantà los júniors cambiaremos el mundo i una bona quantitat de panyoletes giraren en l’aire. Després tots els assistents gaudiren d’una popular picaeta i pogueren observar, així com comentar, centenars de fotografies penjades a les parets de l’església. Una miscel·lània d’imatges que recollia els campaments que s’han realitzat des de l’any 1982 fins al 2008.
4 comentarios:
Be, jo soc el nou, pero no puc fer res mes que donar les gracies a tots els assistents, perque com a nou que soc als juniors, he pogut apreciar amb els meus propis ulls, que tothom va treballar molt per a que tot funcionara be.
Des de la junta de pares, fins als xiquets juniors, pasant per educadors, capellans, etc.
A mi la veritat, que per al poc temps que duc formant part d´aquest grup de gent tant especial, em van recorrer per dins un gran nombre de sentiments molt especials, i em vaig motivar molt per a posar cada dia el meu granet de arena per tal de continuar fent gran aquest grup junior.
Repetixc, gracies per dixar que forme part d´aquest meravellos grup, i gracies a tots per assistir el disabte pasat a aquest actes tant especials per a tots.
Salutacions, Jordi Sapiña.
Hola, m'ha agradat molt llegir esta entrada al blog, que descriu la celebració.
Per a mi va ser un gran dia ple de records i moments emotius tant a l'esglesia com a la sala Santy.
Jo no sóc nou, però també done lesgràcies per haver pogut formar part d'este gran moviment i sobre tot en este centre.
Va ser molt emocionant tornar a posar-se la panyoleta i cridar Sempre units!!
hellooo!
Supose que tots gaudírem d'aquest dia. Per a mi ha suposat molt. Com sabeu, per motius externs no puc continuar passant-me pel centre com sempre ho havia fet, però les arrels de la infància i alguns dels millors moments de les nostres vides els hem viscut ací... ¿Com oblidar-los? ¿Com despegar-se del moviment? Impossible!!
Gràcies a tots/es.
SALES ANTÓN.
En primer lloc, donar les gràcies als educadors actuals per fer possible una festa conm aquesta. Present, passat i futur junts jugant per un mon millor. En tot moment ens haveu fet sentir molt bé, molt a gust. Heu tengut respecte pels vostres majors,ens heu fet vore que hem segut i sóm importants dins de la història del Carme. No era fàcil, perque la majoria de vosaltres no ens conegeu. Només som una foto o ni tan sols això. Potser teniu la suficient distància històrica per no jutjar ni preguntar. Algú de vosaltres, els más veterans, ens heu preguntat de vegades algunes coses a les que no hem volgut ni sabut respondre.
Vull demanar-vos disculpes per la nostra actitud quan molts ens n'anarem del centre. Ens acusareu de deixar-vos sols, i sense respostes, i era veritat. Algunes rancunies pesaren més que el SEMPRE UNITS! i tot el que haviem aprés... Bé, erem molt menuts.
Per això encara senc més orgull per la gent que deixarem. Gent com Jose Alfredo i Alfredito que ens han donat a tots una lliçó increible de compromís i honestitat. Si us dic la veritat, de menuts eren prou trastos, i els strepstease d'Alfredito sentaren càtedra, tots ens enrecordem encara així com quan començaren a vindre al rogle a tocar la guitarra. Han segut capaços d'articular passat i present i cimetar el que ara és el centre del Carme. Es clar que no ho haurien pogut fer sense l'equip d'educadors que hi ha al Carme des de fa ja un temps. Es quedareu en cuadro i heu tornat a alçar un centre Juniors punter.
Moltes gràcies a tots per aquesta lliçò que ens heu donat a tots. M'heu fet reconciliar-me amb el meu passat (que no era fàcil)i tornar a penjar-me la panyoleta de nou al coll (cosa que vaig dir que mai més faria).
Si voleu,teniu una oportunitat d'or (la que dona l'emoció de la nostàlgia)per seguir fent coses per nosaltres. Després de molt de temps, heu reunit a gent que torna a tindre ganes de fer coses i no sap qué. Es podria articular tot eixe potencial de gent que te ganes i experiència, per fer... alguna cosa, no se quina.
Bé, moltes gràcies per fer-nos passar un dia tan agradable, on ens hem adonat que realment si que valia la pena tot el que ferem. Donàrem molt a Juniors, però encara rebérem molt més. Està marcat a foc en la nostra personalitat, al nostre caràcter. Sí, ha faltat molta gent, gent que ha marcat una época, però... no hi ha res perfecte.
Als que esteu ara, DISFRUTEU! passeu-ho el millor possible i receu per a que, quan sigau més majors, hi haja al centre un equip d'educadors tant bo com l'actual que prepare uns aniversaris com aquest, contant en tota la gent que ha passat per ací i que ens ha fet sentir tant bé.
Moltes gràcies a tots per estar ahí, per formar part de la meua vida.
Fins aviat!
Publicar un comentario