David Mompó Puig (8-10-1987, Sueca). És estudiant de magisteri a la Universitat Catòlica de València. També és percussionista i treballa els caps de setmana en la xaranga C25.
La seua trajectòria en els juniors comença abans de la seua comunió, ja què abans, viva en la finca de dalt del Centre i baixava els dissabtes a jugar en els juniors del Carme. Tots els estius anava a dir que l'apuntaren al campament, però no el deixaven per ser encara massa menut d'edat.
Del primer campament en què participà amb 8 anys, fins avui, ha anat a 11 campaments, sols va fallar a Otero de Curueño'03:
1er Vall d´àsua- 1997.
2n Sant joan de l´avellanet- 1998.
3er Flamisell- 1999.
4t Flamisell- 2000.
5é Montes Universales- 2001.
6é Gabardip- 2002.
7é Ramiro I el monje- 2004.
8é Montes universales- 2005
9é Otero de curueño- 2006
10é Otero de curueño- 2007
11é Flamisell- 2008
També ha acudit de forma regular al Centre durant les sessions dels dissabtes, i hui en dia, intenta anar sempre que pot, ja què els caps de setmana sol treballar de músic en la xaranga.
L'ENTREVISTAEstatura: 1,78 (aproximadament)
Aficions/ hobbies: Música, la xaranga, els esports, els amics, els videojocs... m´agrada fer moltes coses...
Tema de conversació: Qualsevol
Menjar favorit: La paella, les xulletes, la hamburguessa...
Color favorit: Tinc igual
Número favorit: 8, 10 ó 14....si pot ser el 8!!
Música: Tota en general
Estació de l'any preferida: Estiu(vacances), hivern(nadal), primavera(falles i pasqua), tardor(el meu aniversari)jaja
A qui admires? Admire a molta gent, entre eixa gent a molts amics per la seua capacitat de superació, d´esforç, d´humilitat, de bondadessa...aprecie moltes qualitats de moltes persones però no admire a ninguna en especial. Pot ser a Rafa Nadal i David Villa perquè per al que representen no sel´s puja la fama al cap i cada dia treballen per a superar-se, i per a mi són un exemple d´humilitat, algo que jo valore molt.
també admire a M.Mernandes, Miguel, Del Horno, Ronaldinho... i tota aquesta colla de gent que després de pegar-se una festa d´escàndol són capaços d´alsar-se i anar a entrenar com a esportistes d´èlit que són.jajajaja
Què te fica de bones? Eixir a fer-me unes cervessetes... xarrar, riure... estar amb els amics, vore el futbol amb ells...ja siga al gambrinus o al centre...criticar amb les amigues...fer una quedà amb la xaranga per a dinar, sopar o ixir de festa...picar-me a dir animalades amb la gent...em fiquen moltes coses de bones...ja que sempre estic de bones i si no ho intente.
Conta alguna anècdota dels juniors: Bufffff... jaja són tants i tants anys i tantes i tantes anècdotes...però va....ara aixina de repent recorde una al campament Gabardip 2002(Jaca).
Bé, per aquell temps Natxo, Abel, Jordi i jo érem nanos, teniem 14-15 anys(crec que érem d´experiència)i anàvem amb el nostre grup júnior de tota la vida que per circumstàncies vàries molts d´ells no han arribat a educadors.
Resulta que era l´últim dia de marxa i havíem parat a nadar a un riu crec recordar... i mentre tots es canviaven Alfredito (que era el nostre educador)ens va dir que anàrem fent marxa que el campament ja no estava molt lluny, i ens va dir que no anàrem ni apresa ni per la carretera, i clar... tractant-se de uns bons xiquets com nosaltres... anavem a fer-li cas,no?doncs no!jeje, agarrarem carretera amunt per el voral(arcén) i en fila india... i per a no perdre temps anàvem fent relleus com en el ciclisme jaja. la qüestió és que arribem al campament i entrem, de p.amos!! imagineu-se o recordeu el que passà (tots eixint a recibir-nos, aplaudint-nos, ovacionant-nos...i nosaltres de cracks) jaja. bé arribem a l´habitació (perquè aquell any estàvem en un albergue) deixem les motxilles i anem a les dutxes...quan estem allí un bon rato dutxant-nos amb l´aigua calenteta de la victòria entra Alfredito fet una fiera, tot roig, cansaíssim de la caminata que casi la va fer corrents per agafar-nos(imagineuse´l)i ens diu: eixiu!! tot el món fora!! ja!! i nosaltres cagats... eixim per mig del campament tots ensabonats i tot el campament rient-se de nosaltres(de p.amos!!)jaja i ens va dur a l´entrà a que esperarem a la resta de la marxa. allí corria molt d´aire, estàvem prou gelats, sols dúiem la tovallola i tots banyats... de ves en quan et senties un esternut... imagineu-se la situació tots dient-li de tot a Alfredito... quan de sobte se sent a Natxo: Tu no saps qui és ma tia Elvira!!! La que talla l'abaexo en la família!! jaja (ahi li va canviar la cara a Alfredito) jaja. i res, estiguérem vora 20 minuts esperant a la resta de la marxa per a entrar tots junts, tots amb motxilles i nosaltres de p.amos amb les tovalloles...jaja
