Crònica d'un campament

Després de les vacances d'estiu i les festes de setembre, el bloc dels júniors del Carme torna carregat de noticies, avisos, cròniques, imatges i moltíssimes altres coses.

I anem a començar en el dia de hui, recordant el campament Otero de Curueño 2009, on 105 xiquets, 25 educadors, 7 cuiners i un capellà, conviviren en un dels millors campaments de la historia del Carme.

I anem a recordar-ho desde un punt de vista diferent, ja que de normal, aquest bloc és escrit per educadors, però per tal de que s'endinseu millor en tota aquesta aventura, hem decidit publicar la crònica d'Arnau Baldoví, un xiquet com tants altres del campament que va decidir escriure aquesta carta només en tornar del campament.

Moltes gràcies per les teues paraules Arnau!

JA PODEU PASSAR-SE PER LA GALERIA D'IMATGES PER VORE UN RESUM DE FOTOS DE OTERO DE CURUENYO 2009



Campament... Otero... Lleó...

Era el que pensava el dia 31 de Juliol a les 10 de la nit.
Me'n anava 15 dies de nou, 15 dies fora de Sueca, sense les comoditats de ma casa. 15 dies sense pares, sense problemes, sense inquietuds i amb moltíssimes ganes de començar amb il·lusió el viatge cap al campament amb els júniors del Carme.

Ja arribe a la parada d'autobusos als Jardins del Sequial: molts pares, molts xiquets, els monitors carregant el material però tant ells com nosaltres nerviosos per pujar al bus... em criden, carregue les motxilles al bus i cap a dalt...

Després d'un llarg viatge de 10 hores arribem al campa. Se respira aire fresc de muntanya, primera impressió i la sensació de descans d'estar en aquell lloc que em convidava a passar 15 dies de la meua vida.

El primer dia un poc avorrit perquè hi hava molta feina per davant. S'havien de preparar coses, repartir tendes i arreglar tot el material.

Passaren els dies i anàrem adaptant-nos al campament.
El menjar com sempre bonísssim i abundant! Que faríem sense els nostres cuiners de casa...

Per fi vingué la marxa de 3 dies!! Va ser bestiaaaal!!! Era una cosa impressionant, entre el paissatge, el meu company Antoni, la cabra que volia esmorçar, el cansament, el rogle entre rises del poblet... acabà sent una marxa impressionant!!

Tornem al campament. El típic horari: ens alçem, menjem, rogle, Alfredito (bueno, a vore, sas?, el màstil) Joanet ( po-po-policia, Guiza, pu-pu-pum)... arreglar i ordenar tendes, serveis, esmorzar, joc, riu, dinar, serveis, fer el perro, tallers, berenar, joc, dutxes, fer el perro, rogle, Alfredito (bueno, avore, sas?, el màstil)Joanet ( po-po-policia, Guiza, pu-pu-pum)... sopar, joc, "dormir", fer alguna brometa a algún company que dorm, les brometes dels educadors (David Copperfield, arruixar-nos en pistoletes d'aigua, penjar-nos els plats per dalt del menjador, el sapo... ).

Són tants els records, tants moments viscuts, tantes vivències... tantes alegries, tantes tristeses... que senc nostàlgia per aquell lloc, per aquelles persones. Pagaria per a que demà tornara a ser dia 1 d'Agost... és impossible no emocionar-te ni que se t'aborrone la pell quan ho recordes tot... tots...

Una de les coses més importants del campament són els educadors, que han fet un treball formidable, però el que més he apreciat és l'esforç que han fet Miriam, Alejandra i Jordi, els meus educadors. Havia de parlar d'ells perquè després d'aquella reflexió del dia 13 i aquesta resposta és impossible no sentir afecte cap als 3...

Miriam, la meua monitora, en la única que he tingut una connexió especial, ens duguem de luxe i la vull moltíssim i sense ella aquest campament no haguera sigut igual. Les nostres rises, les nostres parides (estic igual que el xocolate: Bo!) i els seus puros... Miriiaaamm!! :-)

Jordi, l'altre monitor, el coneixia però mai l'havia tingut d'educador, és un crack i es mooolt cabronet!! XD (Komando Piketa) després de la carta que ens donares en el bus tornant... et considere un gran educador! una pena que t'haja conegut un poc massa tard, però durant aquest curs i el campa que ve tindrem temps.. xDD T'assegure que no ens has fallat i si algú pensa el contrari es eixa persona qui t'ha fallat perquè ja feu prou esforçant-vos més d'un mes i mig per a fer que els campaments siguen aixina. Gràcies.
Quina carta, Jordi, quina carta...

Alejandra, mmm... l'altra monitora i d'ella m'he quedat lo millor: els rogles i les picoretes xD.

Però en fi, els tres per a mi sou una de les raons d'anar al campament: Enhorabona!

Senc una gran nostàlgia cap a tots vosaltres, educadors, companyers, cuiners i tot és perquè aquest campament m'ha marcat molt.
Ho tornaria a repetir sense pensar-ho 2 voltes, d'això no tingau dubte!!

I bé, aquest campa ja ha passat i a l'any que ve més, però durant aquest curs estan els júniors, les convivències, excursions, nits del pijama, etc etc... :P

Vinga, que ja meu he currat prou!! jejeje

Se Vos Vol!!!!
Júniors Sempre Units!

Arnau Baldoví
Grup experiència I