Otero 2011: I conte contat... conte acabat

Tot va començar en un dia 1 molt mogudet.

El cel amenaçava amb núvols negres, ens n'adonarem de la presència "d'invasors" que volien vindre al campament sense pagar, i per previndre estavem les 170 persones del campament en el monyo envinagrat i amb bosses de basura al cap com si forem pirates.

Una volta ja feta la repartició de tendes comença a caure una tromba d'aigua del cel que no pararia en tota la nit. Ja ens veiem en barquetes !

Una vegada acabat el sopar ferem la vetllada en el menjador en la que s'explicava el tema d'ambientació del campament: els contes! Per culpa de les típiques gamberrades dels educadors d'Alfredito, Palop i Miquel, la bruixa Curuenya ens castigaria i ens transportaria per els diferents contes populars i ens faria viure la nostra propia aventura: La llegenda de Curuenyo 2011.

S'acabà la obreta i en tornar a les tendes ens emportarem el primer sobresalt del campament: alguns "ganduls" del poble havien vingut i s'havien divertit desordenant algunes tendes i tirant per terra alguns objectes personals.

La ràpida i bona intervenció dels nostres educadors va acabar en final feliç quan després d'una persecussió els van pillar pel poble i els feren tornar 2 banderes que havien furtat... al final tot es quedà en un susto sense importància.

Els dies anaven passant ràpidament, i les barquetes que traguerem foren per a nadar en el riu perquè l'oratge es comportà prou bé: les marxes pels pics d'Europa i Asturies, visitant pobles emblematics com Cangas de Onís, Amieva, els Llacs de Covadonga, Ostón, Caín, la ruta del Cares...

El dia de pares, el dia de l'acampat, el dia del porc, la guerra d'aigua, la nit de la por, la útlima nit...

Joanet fent de Guardiola en els Satanases, els balls de l'enchufa enchufa al menjador, cantant agafats la cançó del misionero, jugant en la bombona de heli, la grulla del karatekid, el lip-dub, "maloooo maloooo", Alfredito convertit en l'hombre antorcha la nit de la por, el bac de Bea en el riu el dia de l'acampat, les despertaes tan divertides de terroristes, de policies antidisturbis, de militars en una trinxera tirant globus d'aigua, poalà inesperà poalà inesperà!, de los barrios bajos del Hong Kong..., les marxes, els rogles en les pujades i baixades de bandera, el pare nostre de Simon&Garfunkel, la última nit en el ball de disfresses, els tallers, les cançons, els campionats de parxis, de truc, d'escacs, els cuiners amb les paelles i els dinars i sopars tan bons, els educadors, els grups, les bromes...

La llegenda d'Otero de Curuenyo ens ha deixat moltes vivències, moltes anècdotes, molts records... de segur que cada ú ho recorda per algunes coses però tots tenim un pensament en comú: Aquest campament sempre permandrà en les nostres ments, perquè ha sigut un campament fantàstic, difícil d'oblidar.

Com diu la cançó: demà tot tan sols seran records, perquè tot lo bò s'ha d'acabar ací, i tu i jo mai no oblidarem, els jocs els rastrejos els menjars i els cabrejos.

Gràcies, gràcies i gràcies a tots els que heu fet possible la Llegenda d'Otero 2011. Equip de cuina, don Paco, educadors, Junta de Pares, col·laboradors i especialment, els 130 xiquets i xiquetes. Sou els millors i vos trobarem a faltar! SEMPRE UNITS !

Vos mantindrem informats amb les últimes notícies al bloc júnior. Disfruteu del que queda de les vacances !